En Carota ha reaccionat a la proposta de casa gran del catalanisme com era d’esperar, marejant la perdiu: Carod defensa que ERC ha actuat de llebre de CDC. No té cap importància, perquè si avui diu que “sense el paper d’ERC” el catalanisme no hauria evolucionat, el dia que ve dirà que és pur electoralisme i ni s’immutarà davant la flagrant contradicció. Però bé, avui és avui, i li hem de replicar que en l’estratègia de Convergència són els seus militants, els seus simpatitzants i els seus votants que tiren del carro. I sí, és veritat que les últimes evolucions d’Esquerra influeixen en els ànims d’una majoria de catalanistes, però no com a model a seguir sinó a evitar.

Aquesta medalla que es vol posar, la d’haver servit Esquerra de guia i far del moviment nacional, és tan ridícula com si —fem servir un símil futbolístic perquè fins i tot l’esquerrista més tardà ho pugui entendre— quan el Barça guanya la lliga sortís el president de l’Espanyol a dir que sense la rivalitat entre els dos equips, el Barça no hauria anat enlloc. Doncs no, el Barça fa camí sol, tira del seu propi carro, té idees pròpies, les competicions en què juga són estímul suficient i no necessita que cap equip secundari li senyali el camí.