El Sostres fa literatura, tant si parla de noies com de restaurants com de política. El seu llenguatge no és el dels convencionalismes a l’ús, i un dels seus recursos habituals és la hipèrbole duta fins a les últimes conseqüències, amb la intenció de despertar consciències. Un dels textos retirats n’és un bon exemple. Com que ha estat reproduït ja a diversos llocs, no vindrà d’un:
Hi ha el discurs que el Mas ha perdut les eleccions pel devedé, pel pacte amb el notari o perquè jo em prengués tòfona blanca el dia electoral. És un discurs que cada dia arrela més, buscant culpables dins de Convergència. La divisòria estava clara, per a qualsevol persona que superés el nivell borderline: o tripartit o Mas.
Si algú en nom d’un devedé o d’una acta notarial o d’un repàs de tòfona blanca ha decidit vendre el país i no anar a votar o votar en blanc o votar Esquerra, deixa’m dir-te una cosa: ets un fill de puta, o una filla de puta. Aquest és el resultat, Montilla president. Ets un/una fill/filla de puta que has venut el país per un prejudici. Ets una rata. Ets un/una miserable. No em parlis de democràcia, ni de vot lliure, ni de respecte. Quin respecte? Montilla president? Vés i caga.
Si tu volies el tripartit, res a dir. Si tu volies Montilla president, felicitats, has guanyat! Però si ets catalanista, si estimes Catalunya i has votat Esquerra o en blanc o Iniciativa ets un analfabet o un fill de puta, i volia dir-t’ho.
Si és així has venut el país a l’enemic a canvi del teu prejudici: ets un fill de puta, rata covarda, i ja sé que alguns em diran que insulto, però qui ven un país a canvi de poder o per pura tonteria no és insultar-lo dir-li que és un fill de puta, és definir-lo: ho torno a dir, ets un fill de puta.??Catalunya necessita una certa dosi, una molta dosi, de dir el nom de cada cosa. Comencem-lo a dir, comencem-lo a dir amb totes les lletres, perquè ja està bé miserables que van creixent amb la complicitat del nostre silenci.
No tinguis vergonya de dir-li “fill de puta”. Igual la vergonya la té ell quan et sent i deixa de vendre el país, i ho deixa de ser.
No es pot llegir aquest article com si fos un editorial de l’Avui. Això és literatura, i no hi arribareu mai.
Restem a l’espera que les mostres de suport i les manifestacions en defensa de Pepe Rubianes es produeixin ara per Salvador Sostres.